Ultima clase del 2010

Mañana en primero de bachillerato L vamos a hacer una clase diferente. Es la última clase del año y vamos a hacer algo distinto. Algún juego, algun chiste para mentes inquietas, alguna cita de algún matemático famoso. Y sobre todo algo de debate y de intercambio de ideas.
No sé como va a salir, pero yo la he preparado con mucho cariño. Espero que les guste, o por lo menos que no me gruñan. Ja, ja, ja...

Os pongo el cuerpo de la clase, a modo de guión, para que los ex- alumnos y ex-alumnas que me siguen puedan llevarla a cabo en sus respectivos institutos. Ya sé que no es lo mismo, pero por lo menos podeis experimentar por vuestra cuenta. Ya vereis que no es nada complicado. Tan solo se trata de pasar un rato haciendo mates, y sobre todo, de pasarlo bien, muy bien.

Nota: Me falta poner otra actividad, pero no consigo subir el gráfico. Cuando pueda os lo subo.

 Aquí teneis el guión, el desarrollo va por vuestra cuenta:

1.- Introducció (passar llista, i escalfar motors)  (10 minuts)

Les mates són realment “terribles”, però el pitjor de tot no són les mates. Són ELS PROFES DE MATES. Exemple; El Fernando, En/Na_____________________ (poseu aquí el nom del profe o profa vostre)... cal seguir?

El professor Claudi Alsina recull el següent acudit al seu llibre Estimar les matemàtiques:

“L’Institut Nacional de la Salut comunica que a partir d’ara els experiments sota el seu patrocini es duran a terme amb professors de matemàtiques que puntuïn baix i no amb ratolins, ja que això té tres avantatges. El primer és que de professors de matemàtiques que puntuïn baix n’hi ha més. El segon és que no hi ha perill que al públic els facin llàstima. I el tercer és que hi ha coses que una rata no faria mai.”[1]

Ara bé, això és una broma, ni les mates són terribles, ni els profes tampoc. O sí?...

Però posats a estimar, estimem primer les mates i després si us queda quelcom d’estima aprecieu una mica el professorat. No ho diran gairebé mai, però ho agrairan molt.

2.-  Ara deixeu-me que us proposi un joc. (20 minuts)

El 14 guanya. Joc per a dos jugadors. Col·loquem 14 fitxes sobre la taula. Cada jugador, al seu torn, retira una o dues fitxes (les que vulgui). El jugador que aconsegueix retirar l’última fitxa de la taula és el guanyador de la partida.

Com s’ha de jugar per guanyar? Quin dels dos jugadors, el primer o el segon, té avantatge? Què passa si variem el nombre de fitxes inicial, i es juga amb 16 o amb 18 fitxes?[2]

4.- Les mates segons Sir Andrew Wiles

“Mi experiencia al hacer matemáticas es la de entrar en una mansión a oscuras. Entras en la primera habitación y está a oscuras, completamente a oscuras. Tropiezas con los muebles, te tambaleas. Poco a poco aprendes dónde está cada mueble. Y finalmente, tras unos seis meses, encuentras el interruptor y das a la luz. De repente todo se ilumina y puedes ver dónde estás exactamente. Entonces entras en la siguiente habitación a oscuras…”

                                                                                                       Sir Andrew Wiles

5.- Torn obert de paraula ( fins a toc de timbre)

Aquí cadascú pot dir la seva, sempre amb respecte. Comencem per la reflexió d'en Wiles. Algú sap qui és?

---

[1] Extret de: ALSINA, C. Estimar les matemàtiques. Barcelona: Columna, 2000.

[2]  Aquest joc me’l va ensenyar el professor Jordi Deulofeu el 16 de gener de 2009.

Sed felices. Proponéroslo.